Salvador Comelles ha escrit vint relats que es llegeixen en un tres i no res però que omplen el cap d’idees i que ens animen a imaginar-nos molts més arbres inspirats en les nostres vivències, deixant-nos portar per les nostres aspiracions.

Aquesta vintena d’arbres tenen, a vegades, un punt surrealista. Com ens explicaríem, si no, que els arbres que veiem als costats de les carreteres parlin, entre ells, en francès; que d’altres esdevinguin unes espècies tafaneres, com aquells que aprofiten les vacances dels seus «amos» per dedicar-se a viatjar; i aquells que són també espais de records, com els arbres genealògics, vius eternament mentre esperen que les fulles dels nous membres de la família es vagin multiplicant a les branques que creixen des de fa segles.

Els fantàstics relats de Salvador Comelles s’enriqueixen, en aquesta obra, amb unes il·lustracions que el converteixen en un llibre que cal rellegir moltes vegades. L’autora dels dibuixos és Mónica Armiño i cada pàgina és un prodigi d’imaginació, humor i subtilesa.

Un d’aquests arbres repeteix les paraules que sent i crea embolics sense saber-ho, un altre passa cada dia per totes les estacions, n’hi ha un que afavoreix la son (i els somnis), un que és poruc i un que és alfabètic… Quin serà el teu?