Però, qui és aquest cèlebre delinqüent, capaç d’enfrontar-se a Sherlock Holmes? Aquesta edició dels seus relats va acompanyada d’una introducció a càrrec de Miquel Pujadó, que ens permet descobrir com va néixer, l’any 1905, el qui s’acabaria convertint en un arquetip de la delinqüència més exquisida. El llibre es completa amb un apèndix, també del mateix Pujadó, i amb unes espectaculars il·lustracions de David Guirao.

Arsène Lupin, un personatge mític

El mes de juliol de 1905, la revista Je sais tout, creada feia poc, va publicar La detenció d’Arsène Lupin, la primera història d’Arsène Lupin. Sembla que l’autor, Maurice Leblanc, es va inspirar, per posar nom al personatge, en un antic conseller municipal de París: Arsène Lopin. L’èxit de la història va provocar que l’editor de la revista, Pierre Laffitte, demanés a Maurice Leblanc més històries protagonitzades pel mateix personatge. «Però si és a la presó!», va objectar Leblanc. «Doncs que s’escapi!», va respondre resoludament l’editor.

I així van començar les aventures del famós cavaller i lladre. Je sais tout va publicar diverses narracions protagonitzades per ell, i ho va fer fins a l’any 1907, quan van ser recollides en un primer volum.

El protagonista, Arsène Lupin, és un home elegant, d’una gran intel·ligència i sagacitat, un excel·lent lluitador i esportista, rei de la disfressa... i un lladre d’una habilitat extraordinària.

Ajudat per un caràcter seductor, alegre i, fins i tot infantil, però també misteriós i torturat, Arsène Lupin de seguida va conquerir el cor dels lectors, i Maurice Leblanc no va deixar de proporcionar-li aventures fins a la seva mort, esdevinguda l’any 1941. En total: divuit novel·les, trenta-nou històries curtes i cinc obres de teatre.

Les seves aventures tenen lloc, principalment, a la França de la Belle Époque –el període comprès entre el final de la guerra francoprussiana, el 1871, i l’esclat de la Primera Guerra Mundial, el 1914– i de les Années folles (els anys vint). Amb el pas del temps, les idees del personatge segueixen l’evolució de les del seu creador. Al començament, Lupin sent una certa simpatia pels ideals anarquistes, però, durant la Primera Guerra Mundial, actua com un patriota i, a poc a poc, abandona les seves activitats delictives fins a esdevenir una mena de detectiu. Leblanc construeix la vida de Lupin de manera coherent i l’omple de dates i de fets que interrelacionen les històries entre elles, encara que la gran extensió de l’obra de Leblanc fa inevitables algunes contradiccions que impedeixen establir una cronologia completa i coherent pel que fa a la vida del seu personatge.

 Una biografia fictícia

Arsène Lupin, fill d’Henriette d’Andrésy i Théophraste Lupin, neix l’any 1874, segurament al Pays de Caux, a Normandia. La família d’Henriette no aprova el casament d'aquesta amb un home sense patrimoni que es guanya la vida com a professor de gimnàstica, esgrima i boxa. Henriette abandona el seu marit en descobrir que és un estafador. Théophraste acabarà empresonat als Estats Units, on probablement morirà.  

L’any 1880 Arsène i la seva mare viuen a París, a casa d’un cosí llunyà: el duc de Dreux-Soubise. La mare es veu reduïda al paper de serventa de la dona d’aquest. Quan té només sis anys, Arsène roba el valuós Collaret de la Reina, propietat del matrimoni. Henriette, sospitosa del robatori, és foragitada, i ella i el seu fill es refugien a Normandia, a casa d’una dona, Victoria, que acabarà essent una important protectora i còmplice d’Arsène. Pocs anys més tard, Arsène queda orfe. Llavors es llança a la delinqüència, però és enganyat pels Lambert. Aquest fracàs li servirà per aprendre més ràpidament.

Durant el seu recorregut, rep una formació clàssica i també fa estudis de medicina, de dret, de belles arts... És actor, professor de lluita japonesa i aprèn prestidigitació amb el mag Dickson –que en aquella època es fa dir Rostat– i, més tard, treballa, durant sis mesos, amb l’il·lusionista Pickmann. L’any 1893, a la Costa Blava, té una aventura amb una jove, de la qual un any més tard naixerà la seva filla Geneviève.

Té vint anys quan coneix Clarisse d’Étigues i, fent-se dir Raoul d’Andrésy, demana en va la seva mà al pare de la noia, el baró Godefroy d’Étigues. Més tard, salva la vida a Joséphine Pellegrini, comtessa de Cagliostro, quan el baró i els seus homes intentaven ofegar-la. Abandona Clarisse i viu un mes d’amor apassionat amb la Cagliostro, que pretén ser descendent del mag del mateix nom i posseir el secret de la immortalitat. La dona condueix Lupin per les senderes del crim, i aquest acaba superant la seva mestra, però manté sempre –a diferència d’ella– una conducta ètica, que li impedeix assassinar i perjudicar gent innocent. Després, torna amb Clarisse com a Raoul d’Andrésy i porta una doble vida, sense que ella ho sàpiga, durant cinc anys. Clarisse mor en donar a llum un fill, Jean, que serà segrestat per la comtessa de Cagliostro per venjar-se del seu antic amant. Per oblidar la seva pena, Lupin es llança de ple al robatori i aconsegueix una enorme reputació: les masses segueixen amb passió les seves gestes a través dels diaris.

L’any 1901 el nostre protagonista és detingut, en arribar a Nova York, per l’inspector Ganimard (llegiu «La detenció d’Arsène Lupin» i les narracions següents). La seva estada a la presó, els robatoris que comet, tot i trobar-se empresonat, i la seva fugida acaben de convertir-lo en una figura mítica. En aquella època, Lupin simpatitza amb Maurice Leblanc (llegiu «El set de cors») i li demana que expliqui les seves gestes. Leblanc es convertirà, així, en l’equivalent, per a Lupin, del doctor Watson per a Sherlock Holmes.

No podem explicar, en aquestes pàgines, les moltíssimes aventures d’Arsène Lupin: els seus enfrontaments amb Sherlock Holmes (convertit, per a Leblanc, en Herlock Sholmes), les seves múltiples identitats, els seus amors (de vegades tràgics), el secret del tresor que conté l’agulla buida d’Étretat [i que és descobert pel jove detectiu aficionat Isidore Beautrelet en la novel·la L’Aiguille creuse (L’agulla buida)], una de les millors de Leblanc, els seus projectes polítics, la seva carrera a la Legió Estrangera, l’imperi que crea a Àfrica, el seu enfrontament amb Jean, el fill que li va ser arrabassat i que la comtessa de Cagliostro ha convertit en un criminal... Quan té cinquanta anys, el trobem a París, sota el nom d’Horace Velmont, i després d’unes últimes aventures, exerceix de professor, per als nois i noies dels barris desafavorits, mentre que, amb la identitat d’André De Savery, treballa com a arqueòleg per al Ministeri de l’Interior.

Com és Arsène Lupin?

L’univers de Lupin és bàsicament el de la burgesia de l’inici del segle xx, una burgesia que té accés a residències secundàries, a automòbils i a béns de consum cada vegada més nombrosos. Ell actua com a cavaller i lladre: de dia porta una vida mundana i respectable, i de nit desenvolupa les seves activitats il·lícites, sempre amb elegància. Rebutja la violència, és galant i educat, i té una moralitat notable: roba, sobretot, a individus que s’han enriquit de manera il·legal o immoral. Deixant-se portar pel narcisisme, li agrada donar, a les seves gestes, una dimensió teatral que sorprengui el públic, i també li encanta ridiculitzar la policia: gràcies a la seva habilitat per adoptar identitats múltiples, en la novel·la 813 arriba a fer-se passar pel comissari Lenormand, assumeix la direcció de la Sûreté i comanda els policies que tenen com a missió capturar-lo.

La personalitat de Lupin és ambivalent: home del poble pel costat patern i aristòcrata pel matern. Es burla de l’aristocràcia, però, alhora, manté oberta i coent la ferida de la humiliació soferta quan els Dreux-Soubise explotaven la seva mare, convertida en la seva criada. Tal vegada per això, sovint els seus pseudònims presenten una partícula nobiliària. Les seves actituds anarquistes no intenten, tanmateix, destruir el sistema, sinó que l’utilitza en benefici propi. De fet, no es considera diferent de les seves víctimes ( «Jo robo a les cases, tu a la Borsa; ve a ser el mateix», diu una vegada). La seva vestimenta habitual (barret de copa, bastó i monocle) el relaciona amb els dandis de la seva època. Amb el temps, Lupin actuarà per ambició de poder –fins i tot de poder polític– i la seva evolució, com hem dit abans, serà paral·lela a la de Maurice Leblanc, que va esdevenir conservador: les vel·leïtats anarquistes desapareixen durant la Gran Guerra, i Lupin actua com un nacionalista francès i un germanòfon (els alemanys són descrits com a vulgars i brutals; els francesos, com a elegants i distingits). Lupin s’aburgesa i acaba abandonant el seu ofici de lladre per actuar, sobretot, com a detectiu quan els seus serveis són requerits.