Aquesta és una novel·la en què he aplegat alguns dels temes que més m’atrauen i m’apassionen. La trama de la història es desenvolupa, principalment, a Egipte, un país que, des de ben petita, m’ha seduït pel misteri que l’envolta, per les meravelles arquitectòniques que l’embelleixen i, sobretot, per la complexitat de la seva mitologia.
La cultura egípcia és rica en contrastos i en aquesta cultura hi conviuen, gairebé sense fronteres, la vida i la mort, la realitat visible i la invisible, l’ostentació i l’ocultació. Egipte és una terra de superfície lluminosa i profunditat insondable, dos mons –l’aparent i l’intuït– que confereixen un aire enigmàtic a una civilització de la qual encara no es coneixen tots els secrets.
La fascinació pels contrastos i la convivència entre el que es mostra i el que s’invisibilitza, entre vida i mort, entre llegenda i realitat van ser l’eix al voltant del qual vaig bastir l’argument de la novel·la. D’aquesta manera trobem que una part de la trama es desenvolupa a l’exterior, als sorollosos i caòtics carrers del Caire, i una altra s’esdevé a l’inframón, un lloc indefinit i amagat on l’espai i el temps es desdibuixen i la realitat pren una forma inesperada.
L’escriptura de Les ales d’Isis va ser més que enriquidora i en la seva redacció hi vaig abocar grans dosis d’experiències i d’interessos personals. Hi ha moltes referències a la mitologia i a la cultura egípcia, i el procés exhaustiu de documentació que va suposar la preparació del text va fer augmentar encara més el meu enamorament per aquesta cultura. Per altra banda, vaig optar perquè les protagonistes fossin bibliotecàries, professió que he exercit durant vint anys, la qual cosa em va donar l’oportunitat de fer una picada d’ullet a aquesta feina que ha estat la meva vocació.
Em preocupa la invisibilitat de les dones en la història de la literatura i aquesta qüestió també s’esmenta, de manera transversal, en la novel·la. I, per últim, hi he tractat altres temes que m’han fet reflexionar al llarg de la vida, com ara les relacions d’amistat, la pèrdua dels éssers estimats, la cerca de la felicitat i els intents per conèixer totes les facetes de la nostra personalitat. Tot això fa, de Les ales d’Isis, una novel·la que estimo, especialment propera i molt personal.
Aquests ingredients em van animar a presentar-me, per primer cop, al premi Guillem Cifre de Colonya, un guardó que admiro i que, al llarg de la seva trajectòria, ha premiat obres de gran qualitat, algunes de les quals s’han convertit en clàssics i, que, per a mi, han estat obres de referència.
En la novel·la es mencionen algunes obres i alguns personatges dels meus autors i autores preferits. Concretament, s’anomenen l’aventurera Alícia, de Lewis Carroll, la trapella Pippi Långstrump, d’Astrid Lindgren, Hamlet, Macbeth i El somni d’una nit d’estiu, de Shakespeare, la intrèpida Miss Marple, d’Agatha Christie, el mag Harry Potter, de J.K. Rowling, la meravellosa institutriu Mary Poppins, de Pamela Lyndon Travers, el personatge de còmic Batwoman, de Sheldon Moldoff, El Llibre de la ciutat de les dames, de la transgressora Christine de Pisan, i la pionera poetessa accàdia Enheduanna.
En la llista —que no tindria fi— s’hi podrien afegir Les mil i una nits, El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, les obres de Roald Dahl, Michael Ende, Charlotte Brontë, Charles Dickens, Jane Austen, Franz Kafka, Virginia Woolf, Jorge Luis Borges, Federico García Lorca, Pere Calders, J.V. Foix, Maria Mercè Marçal...
MARTA COLOMÉ ROMERA