«Mites grecs», un nou volum de la col·lecció Clàssics a mida amb il·lustracions d’Andrea de Castro, s’endinsa en les llegendes dels herois i deus que ens transporten a un món imaginari ple d’aventures que, encara avui, ressonen en el nostre interior i segueixen inspirant i influenciant la nostra societat.
Orfeu i Eurídice, Aquil·les, Ulisses, Polifem, Narcís, Aracne, Apol·lo i Dafne, Prometeu... són noms que apareixen sovint a les pel·lícules, les sèries, els còmics o les novel·les. Per què estan tan vius? Toni Llacay, responsable dels textos preliminars i l’apèndix d’aquest nou llibre de Barcanova, reflexiona sobre què queda de la mitologia clàssica en l’actualitat.
La mitologia clàssica ha influenciat la nostra societat fins als nostres dies. I el més segur és que no deixi de fer-ho. La nostra cultura n’és plena d’exemples: un dels grans psicòlegs de tots els temps, Freud, es va inspirar en el mite d’Èdip per donar nom a un complex que avui dia coneixem com el complex d’Èdip.
Qui no ha llegit el poema Ítaca del poeta grec Kavafis o qui no ha escoltat la seva versió musicada pel cantautor Lluís Llach? Qui no ha vist el llargmetratge Troia, amb Brad Pitt en el paper d’Aquil·les? Algunes de les pel·lícules més taquilleres i de les sèries amb més audiència no amaguen que els mites grecs i romans són els seus referents. Vegem-ne dos casos coneguts per tothom: J. K. Rowling, l’autora de Harry Potter, no es va haver d’esprémer gaire el cervell per crear bèsties immundes, perquè ja en tenia un arsenal llegint els clàssics, i la coneguda sèrie Joc de trons va manllevar algunes trames i figures de la tradició grega: el rapte d’una dona, Lyanna Stark, serà l’excusa idònia per provocar una guerra i l’heroi èpic s’encarnarà en un personatge clau de la sèrie, Jon Snow.
El nostre vocabulari quotidià també reflecteix la seva inspiració en els grans personatges mitològics. Per exemple, quan les expectatives d’una persona influeixen en el rendiment
d’una altra, parlem del que se’n diu l’efecte Pigmalió; d’una persona molt musculosa diem que té un cos herculi, com el de l’heroi Hèrcules; quan hem aconseguit un objectiu després de molt d’esforç i de superar situacions molt adverses, parlem d’una odissea, com la que va viure d’Ulisses, que en grec va ser conegut com a Odisseu, i, per més bons que siguem en alguna tasca, tots tenim el nostre punt dèbil, és a dir, el nostre taló d’Aquil·les.
I per acabar, uns versos, una mica retocats, del poema Ítaca de Kavafis serviran per donar un consell a aquells que vulguin endinsar-se en la lectura dels mites clàssics:
Has de demanar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades i les tardes
en què arribis, amb quin plaer, amb quina alegria!,
a lectures mai realitzades abans.