Barcanova va néixer en un context de renovació pedagògica dins del món educatiu, que ja s’anava fent des dels anys seixanta i que es va accelerar amb la mort del dictador. Al voltant del Joan Agut i altres fundadors de l’editorial hi van treballar un grapat d’autors i autores que mai no van deixar d’innovar, tant pel que fa a propostes educatives com pel que fa a qüestions de format i materials educatius. Ramon Besora va tenir molt a veure en aquest sentit, va promoure alguns dels projectes emblemàtics de l’editorial, i sota el seu guiatge van sorgir autors de renom, tant de l’àrea educativa com de la literària. Títols mítics com «Sol», «Els Tres Elefants», «El Polzet» o «Tornaveu» han acompanyat diverses generacions d’estudiants. I ara, amb un panorama educatiu totalment diferent al dels anys vuitanta, Barcanova continua innovant, ja sigui editant materials pensats per preparar les PAU o elaborant continguts per a unes aules connectades al món mitjançant la tecnologia d’última generació.
Amb vocació de lideratge des del primer moment, Barcanova ha aconseguit que la feina d’Estel Baldó, Rosa Gil i Maria Soliva en Educació Infantil continuï vigent encara avui, amb la col·lecció de Literatura Infantil i Juvenil «El Bosc de Colors».
Al llarg d’aquests anys les propostes educatives de Barcanova han treballat totes les matèries curriculars, des de les Matemàtiques adreçades a la Primària, que fa vint anys va concebre David Barba, fins als continguts de Llengua catalana, que va desenvolupar Montserrat Camps, o les Socials, que va dissenyar Cristòfol-A Trepat per a la Secundària, les quals encara avui tenen un important nombre de seguidors entre els docents. El nom de Rosa Maria Montserrat està profundament associat als materials de Música de Primària i el mateix passa amb el de Fina Vilanova i Anna Torrent amb els textos dedicats a la matèria de Llatí a Secundària i a Batxillerat.
La vocació innovadora de Barcanova ha fet que aquesta editorial sigui un segell de referència pel que fa a l’ensenyament de les llengües, especialment en els continguts relacionats amb l’àrea de Llengua catalana. Els materials de Lluís Homs i Josep Rosell encara són reconeguts per aquells estudiants que van cursar, en els anys noranta, el ja desaparegut BUP. I els llibres de lectures, com «L’arbre dels panellets», del mateix Ramon Besora i Montserrat Company, van formar part de les motxilles dels estudiants dels primers cursos de l’EGB.
Al llarg dels anys, combinant educació i lleure, Barcanova també ha anat desenvolupant una línia de quaderns d’estiu que ha arribat fins a les vacances més recents, amb col·leccions com «Cap a...» o les protagonitzades per en Roc Tempesta, que han refermat el lideratge de la marca en aquest tipus de materials, els quals també han destacat pel fet de desenvolupar formats singulars i enfocaments diferenciats.
«El goig d’ensenyar, el plaer d’aprendre» va ser una de les divises de Barcanova durant els anys de la reforma educativa. Quaranta anys després del seu naixement, aquesta màxima continua vigent i més viva que mai.
La literatura infantil i juvenil
La voluntat innovadora i el desig de trobar talents nous van ser també els motors de les diverses obres amb les quals es va començar a bastir el catàleg del vessant literari de Barcanova. Al llarg de quatre dècades s’han imprès milions d’exemplars de contes i novel·les adreçats a lectors i lectores de totes les edats, des dels que comencen a llegir fins als que volen aprofundir en els clàssics de la literatura catalana.
Amb la complicitat dels llibreters i llibreteres de tot el territori hi ha hagut títols que han esdevingut autèntics fenòmens editorials: Com un miratge, de Maria Mercè Roca, una novel·la que ja han llegit dues generacions; la trilogia iniciada per Xènia, tens un WhatsApp, de Gemma Pasqual; Un estiu a Borneo, de Pilar Garriga; La casa de les acàcies, de Mercè Canela, o els clàssics d’Àngel Guimerà Terra baixa i Mar i cel.
Alguns d’aquests noms es van donar a conèixer precisament gràcies a un guardó que cada any concitava l’atenció del món de la LIJ: el Premi Barcanova. Al llarg de les diverses convocatòries, les obres de Carles Sala i Vila, Dolors García i Cornellà, Jordi Folck, Eulàlia Canal, Maria Carme Roca, Margarida Aritzeta o Jaume Cela s’han afegit a les d’alguns dels ja esmentats abans, omplint les prestatgeries de les llibreries, les biblioteques, i per què no, de les aules, d’històries que tothom associa als anys del despertar del seu gaudi lector. Un petó de mandarina; Diumenge al matí, al peu del salze; Ningú és un zombi!; Tramuntana a la granja; Mil revolts; La botiga de mascotes extraordinàries; Selfies al cementiri... ja han passat a l’imaginari col·lectiu i han permès, als seus autors i autores, interaccionar amb els joves lectors tant a les escoles com a les fires i en les trobades al voltant de la Diada de Sant Jordi.
Barcanova es pot enorgullir d’haver publicat obres d’autors tan diversos com Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Joana Raspall o Joaquim Carbó, que en alguns casos continuen molt vives en el seu catàleg.
La literatura infantil i juvenil no es pot entendre sense il·lustracions en molts casos, i també, en aquest aspecte, Barcanova ha treballat de valent per descobrir nous talents i mostrar creadors reconeguts dels registres més diversos. Montse Español, Cristina Zafra, Valentí Gubianas, Albert Monteys, Jordi Vila Delclòs, Montse Ginesta, Carme Solé Vendrell, Àfrica Fanlo, Francesc Rovira, Òscar Julve, Mónica Armiño, Óscar T. Pérez, Maria Espluga, Mercè Galí i Òscar Sardà són noms habituals de les diferents col·leccions que enriqueixen el catàleg de Barcanova.
Una d’aquestes col·leccions és el Follet Oriol; es tracta d’unes aventures, creades per l’Òscar Sardà, pensades per començar a llegir, les quals ara estan viatjant per tot Catalunya en forma d’exposició. Un fenomen editorial conegut a tot el món, com les Males bèsties d’Aaron Blabey, també té cabuda en el catàleg de Barcanova i, ens els últims anys, s’obren pas a diversos títols de la col·lecció «DeCòmic», autors com Albert Monteys o El Hematocrítico. Aquestes sagues agafen el relleu de col·leccions veteranes com «Els argonautes» o «Biblioteca Didàctica de Literatura Catalana» i d’altres encara vigents com «Sopa de Llibres», «Antaviana», «El Bosc de Colors» o «Clàssics a Mida».
Quaranta anys donen molt de si, amb reconeixements de tot tipus a obres d’autors i autores catalans que han transcendit les fronteres. Són aquests: la llista «The White Ravens» per a El faedor de mentides, de Maria Carme Roca; o per a Diumenge al matí, al peu del salze, de Dolors García Cornellà, el Premi Llibreter, el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil i el Premi Serra d’Or per a Camins d’aigua i els altres títols de la trilogia «La llum d’Artús», de Raimon Portell; el Premi Andersen per a la traducció al català de Mina HB... i molts altres guardons que continuen reconeixent la creativitat i el talent d’autors de totes les edats, de qualsevol indret i amb voluntat d’arribar a tots els públics.